Sacarina sòdica |6155-57-3

La sacarina sòdica va ser produïda per primera vegada l'any 1879 per Constantin Fahlberg, que era un químic que treballava en derivats del quitrà de hulla al Johns Hopkins Univers.

Al llarg de la seva investigació, va descobrir accidentalment les sacarines de sodi amb un intens sabor dolç.El 1884, Fahlberg va sol·licitar patents a diversos països mentre descrivia mètodes per produir aquesta substància química, que va anomenar sacarina.

És un cristall blanc o potència amb dolçor inodor o lleugera, fàcilment soluble en aigua.

La seva dolçor és unes 500 vegades més dolça que la del sucre.

És estable en propietats químiques, sense fermentació i canvi de color.

Per ser utilitzat com a edulcorant únic, té un gust una mica amarg.Normalment es recomana utilitzar-lo juntament amb altres edulcorants o reguladors d'acidesa, que podrien cobrir bé el sabor amarg.

Entre tots els edulcorants del mercat actual, la sacarina de sodi té el cost unitari més baix calculat per unitat de dolçor.

Fins ara, després d'utilitzar-se en el camp dels aliments durant més de 100 anys, s'ha demostrat que la sacarina sòdica és segura per al consum humà dins del seu límit adequat.

La sacarina de sodi només es va fer popular durant l'escassetat de sucre durant la Primera Guerra Mundial, tot i que la sacarina de sodi es va llançar al públic poc després del descobriment de les sacarines de sodi com a edulcorants alimentaris.La sacarina de sodi es va fer encara més popular al llarg dels anys 60 i 70. Les persones a dieta de sacarina de sodi com la sacarina de sodi és un edulcorant lliure de calories i colesterals.La sacarina sòdica es troba habitualment als restaurants i botigues de queviures en bosses de color rosa sota la popular marca "SweetN Low".Una sèrie de begudes són sacarina sòdica endolcida, la més popular és la Coca-Cola, que es va introduir el 1963 com a refresc de cola dietètica.